Agost 2013

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Datzira 2012

La Datzira en fotos

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’associació La Datzira

Al Mas la Datzira vivim al camp i del camp. Vivim aquí fa 7 anys però fem agricultura ecològica des de 1998. Funcionem de forma cooperativa (actualment hi treballem 4 persones). Actualment la superfície total cultivable arriba a les 3 ha., i anualment es reserva un espai per a guaret, per tal de fer descansar la terra. Tenim un ramadet de cabres, gallines (apadrinades pels cooperativistes), porquets, una burra i un ase … i gràcies a totes tenim verdures, làctics, ous, carn de cabrit i porc… per oferir. No utilitzem cap mètode d’explotació convencional (prioritzem el benestar animal i la màxima varietat hortícola davant criteris de rendibilitat) i per tant no ens considerem una explotació agrícola ramadera. També fem germinats i elaborats com mató, iogurts, formatges, pa amb llevat mare i forn de llenya, olis i sal d’herbes, plantes medicinals i remeis (tintura d’equinaccea, pròpolis…).

Oferim l’espai per estades i jornades de treball perquè creiem essencial el coneixement del lloc on surt l’aliment que es menja, el que suposa la feina agrícola i ramadera i la col·laboració en nous projectes (com està sent el galliner). A més, cada mes passem tots els comptes als socis.

  La Datzira a Wikipèdia                                                           

 El molí de la Datzira a Wikipèdia

Amb el sistema de cistella “tancada” no es trien els productes setmanalment sinó en la programació conjunta que es fa en assemblea per temporada. Així nosaltres no tenim excedents que es desaprofitin, és producte fresc, sense càmeres, i el màxim de varietat que podem cultivar per temporada. Encara que aquesta varietat ens doni molta més feina que pocs productes, enriqueix l’hort i la taula (aprenem a consumir el que hi ha i recuperar hortalisses que no menjàvem, com borratja, naps… ). També anem fent varietats antigues d’horta i anem aprenent a fer llavor, tema al que donem molta importància per l’autogestió i sobirania alimentària.

Quins productes trobareu a la cistella?

Enciams (meravella, roure vermella, roure verda, tres ulls, llengua de bou…); Bledes (verdes, de colors…), Radiccio; Escaroles, Porros, Borratja, Ruccula; Api …Patates (kennabeck, red pontiac, mona lisa, agria), Naps (negre i blanc), Colinaps, Colraves, Raves, Apiraves , Xirivies, Pastanagues, Cebes (bavosa, de Figueres, d’Amposta…), Alls (tendres i secs)…Tomàquets (cor de bou, llarg, petit de mata baixa, St Jaume de ses Rovires, San Marçano…), Carbassons (clar i fosc), Cogombres, Zapallitos, Carbassa de Cacahuet, Pebrots (verds i vermells), Albergínia, Mongeta tendre (del cuc, groga, seca ganxet mata baixa…), Pèsols tirabecs, Faves (Reina mora, “Mucha miel”…), Pipes de Gira-sol, Blat de Moro (d’escairar, dolç…), Cols (Del Galàpat, col-i-flors, bròquil, broccoli, lombarda…)…També germinats d’alfals i llenties, iogurts.

a

Funcionament

Durant un mes les cooperativistes reben cistelles setmanals al preu de 17,5 € i el pagament és mensual. Les cistelles són tancades i porten una mitjana de deu productes, (fins 14 a l’estiu) sempre equilibrant-se al llarg de l’any (estiu i tardor van més plenes i primavera i hivern menys).

Després d’aquest mes de prova les persones decideixen si es fan socis, amb el compromís d’estada anual, pagament mensual de la cistella a principi de mes i dues pujades de treball a la Datzira. Cada cooperativa de consumidores té a més els seus projectes que pot desenvolupar al Mas (el galliner es l’últim projecte, que fem entre totes i les gallines també s’han apadrinat). També fem dos assemblees anuals a la Datzira (una al juny de fi de temporada i una a l’octubre al mas, de projectes, programació, i el que es decideixi).

a

Perquè?

Vam apostar per un model tipus AMAP on consumidors i productors anaven junts en la programació, disseny d’una relació no sols comercial sinó principalment humana, i trencar-nos el cap per fer de l’aliment no un producte sinó el principal mitjà de salut que tenim. L’agricultura es essencial per la vida i l’autonomia de les persones. Tenir-la al nostre abast i aprendre totes a mantenir-la és un dels objectius per la sobirania alimentaria.

A més la varietat d’activitats que es fan al Mas (hortalisses, pa, làctics i carn de cabrit i porc, ous, carn d’aviram, germinats i altres elaborats) respon a un plantejament: intentar tenir el màxim de recursos que dóna el lloc.

D’aquesta manera primer cobrim de manera autosuficient les nostres necessitats i després les dels cooperativistes. Aconseguim també tancar el cicle agrícola: fem el compost de l’horta amb els fems de les cabres, si hi ha excedents van als animals (porcs, gallines…) i tot el producte que oferim és de la finca (no fem d’intermediaris).

Evidentment els comptes no surten molt bé i tenim molts números negatius (és el preu de no seguir criteris de rendibilitat) però entre totes veurem com aconseguim canviar la situació (a veure què inventem!).

Més informació sobre les AMAPs:

Memoria sobre las AMAPs

La PACA una AMAP a la catalana_juliol 2009

a