[extret de https://documentaldatzira.wordpress.com/%5D

Actualment el documental es troba en fase de postproducció i muntatge. Per aquesta i altres vies us anirem informant de l’evolució i de la data definitiva de presentació.

El documental va resultar guanyador de la segona edició del Docs-Cooperants l’any 2014, i volem agraïr el suport en la seva realització al projecte Doocs-Cooperants, al Casal de Joves Sagnier i a l’Ajuntament de Barcelona, així com a totes les persones que hi han col·laborat de forma voluntària.

Moltes gràcies pel vostre interès!

Laura, Laura i Albert.

equipo

Anuncis
La nostra cooperativa juntament amb molts altres projectes de consum solidari apareix reflectit al mapa Pam a Pam. Felicitem doncs a Setem i la XES per aquesta iniciativa.
[extret de http://pamapam.org/ca]
Pam a Pam és el mapa col·laboratiu de Catalunya que mostra punts de consum responsable i Economia Solidària, una iniciativa de SETEM i la Xarxa d’Economia Solidària (XES) per transformar el teu entorn a partir de la cistella de la compra. Es tracta d’un mapa interactiu: a sota pots buscar per territori, sector i criteris de l’Economia Solidària.

Nueva imagen (5) Nueva imagen (6)

Enviat per: verdurita | 19/10/2015

El gran vídeo dels horts permaculturals de Vallbona

[extret de http://unhortalbalco.blogspot.com.es ]

Ja està a l’abast d’un clic el vídeo dels horts socials comunitaris municipals de Vallbona:

 https://www.youtube.com/watch?v=SUZiOzBGFCY&feature=youtu.be 

En el vídeo s’intenta documentar argumentadament les múltiples avantatges d’aquest equipament polifacètic: Genera teixit social, dignitat humana i aliments ecològics, combat el canvi climàtic, germina resiliència i sobirania alimentària, aflora conscienciació mediambiental, fructifica salut física i mental…

Ara que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha signat el Pacte de Política Alimentària Urbana que s’ha celebrat a Milà ( i que ha reunit representants de cents ciutats de tot el món) seria el moment d’exigir-li coherència i que els set punts de que consta aquest pacte ( i que diuen el següent) no quedi en paper mullat:

  1. Treballar per desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resistents, segurs i diversificats, per assegurar menjar sà i accessible a tots en un marc d’acció basat en els drets, amb el fi de reduir el malbaratament d’aliments i preservar la biodiversitat i, al mateix temps, mitigar i adaptar-se als efectes dels canvis climàtics.
  2. Promoure la coordinació entre departaments i sectors en l’àmbit municipal i territorial, afavorint la inclusió de consideracions relatives a la política alimentària urbana dins de les polítiques, els programes i les iniciatives en el camp social, econòmic i ambiental, que tractin, entre d’altres coses, la distribució i l’abastiment alimentaris, la protecció social, la nutrició l’equitat, la producció alimentària, la instrucció, la seguretat alimentària i la reducció dels malbaratament.
  3. Promoure la coherència entre les polítiques i els programes municipals relatius a la alimentació i les polítiques i els processos sub nacionals, nacionals, regionals i internacionals pertinents.
  4. Involucrar a tots els sector del sistema alimentari (incloses les autoritats locals, els ens tècnics i acadèmics, la societat civil, els petits productors i el sector privat), per al desenvolupament, l’actuació i l’evaluació de polítiques, programes i iniciatives en el camp alimentari.
  5. Revisar i modificar les polítiques, els plans i les normes existents en l’àmbit urbà per afavorir la creació de sistemes alimentaris justos, resistents i sostenibles.
  6. A cada ciutat, utilitzar el Marc d’Acció com a punt de partida per organitzar el propi sistema alimentari urbà i compartir els avenços entre les ciutats participants, els governs nacionals i les organitzacions internacionals, en el seu cas.
  7. Promoure la participació d’altres ciutats en el marc de la nostra acció a favor de les polítiques alimentàries.

Amb voluntat política, la capital del país hauria de predicar amb l’exemple d’integració i reducció de la insostenible petjada ecològica barcelonina damunt la resta de territori, bo i invertint en polítiques d’inclusió dels més febles. Si Vallbona d’Anoia pot, la ciutat comtal no?

Enviat per: verdurita | 30/09/2015

Absolució pels 4 de Poblenou!

banner solidaritat
El pròxim dilluns 5 es celebrarà finalment el judici als quatre vaguistes poblenovins encausats arran de la Vaga General del 29 de març de 2012. Els 4 del Poblenou s’enfronten a càrrecs per danys, desordres públics i riscos per a la circulació i que poden comportar multes exorbitades i fins i tot a penes de tres anys de presó. 
Des de l’Octubre, el Casal Independentista del Poblenou, donem ple suport a la campanya per a la seva total absolució des de l’inici del cas. Per tot això, davant d’aquest atac contra la defensa dels drets laborals de la classe treballadora, us demanem el vostre suport als vaguistes encausats. Amb aquesta finalitat us emplacem a assistir a l’acte antirrepressiu que es celebrarà aquest divendres 2 a les 19h a Can Felipa i a la concentració de suport dilluns a les 9.30h  davant la Ciutat de la Justícia. Per què la solidaritat és la nostra millor arma.
 En els enllaços i arxius adjunts podeu apuntar-vos a l’esdeveniment del Facebook i consultar el web i el manifest de la campanya
Esdeveniment
Web:
acte-antirepressiu

Nueva imagen (5)

Des de la Cooperativa La Unió-La Datzira procurem apropar-nos a l’ideal de cooperació entre productors (món rural) i consumidors (món urbà), prenent com a punt de referència les anomenades AMAP, model organitzatiu especialment fort a França. Darrera hi ha la voluntat de ser solidaris amb la petita pagesia del nostre territori, fer-nos corresponsables de la seva realitat i compartir riscos com la pèrdua de collites per causes naturals, i establir relacions amb els pagesos basades en la confiança i el coneixement mutus, i no en un segell de garantia ecològica.

Aquest ideal de cooperació pagesos-consumidors el concretem a la nostra cooperativa en un seguit de compromisos mínims als quals ens adherim voluntàriament quan entrem formalment a la cooperativa com a sòcies. Entre aquests destaquem el pagament de la cistella per avançat cada mes, el rebre la cistella tancada amb el que la terra dóna a cada temporada i no el que com a consumidors exigim tenir, el comprometre’ns a pujar a la finca un mínim de 2 cops l’any, compartir riscos, prendre un compromís amb la cistella d’un any, participar de la presa de decisions, etc…

Tot això està molt bé sobre el paper i és l’horitzó al qual volem tendir, però sovint aquest horitzó es veu desdibuixat per tempestes o boires que apareixen en la seva concreció en el dia a dia. La dificultat (generalitzada també en altres entitats) per comprometre’ns realment amb allò que estipulem al entrar a la cooperativa, les dinàmiques rígides, accelerades i complexes pròpies de la ciutat (com els horaris laborals, la dispersió en el pensament i l’acció, els reclams i cants de sirena del sistema), els processos vitals de cada persona, la descoberta de l’altre (el pagès i la seva realitat, la natura i els seus ritmes), la lenta i intermitent presa de consciència de com, on, qui produeix el que mengem a ciutat, etc…Així, a les dificultats pròpies de gestió i funcionament d’una cooperativa de consum, hi sumem (…i assumim) aquest seguit d’entrebancs que frenen i posen en dubte constantment aquell ideal inicial al que volem arribar de cooperació entre pagesos i consumidors.

Amb aquesta prèvia, ens és molt útil fer l’esforç de sortir de nosaltres mateixos i les nostres petites misèries i grandeses, per conèixer i aprendre d’altres iniciatives similars a la nostra i veure com de rica i original pot esdevenir l’experiència humana. La iniciativa de l’ARRC de Manresa (Agricultura i Ramaderia de Responsabilitat Compartida) fa un pas més enllà i sistematitza i concreta molt més en què es basa aquesta col·laboració entre pagesos i consumidors. Per això volem compartir aquest article que recull l’experiència de l’ARRC.

més informació de l’ARRC: https://arrcirehom.wordpress.com/

Enviat per: verdurita | 10/06/2015

Mercat de la Terra a Barcelona

Enviat per: verdurita | 09/06/2015

La Unió-La Datzira al Mapa Barris i Innovació

Nueva imagen

[extret de “https://barrisicrisi.wordpress.com/category/mapa-innovacio-social/“]

Link al mapa d’innovació social a Catalunya

Link al formulari per afegir experiències d’innovació social

Presentem el mapa d’innovació social a Catalunya que hem anat configurant durant aquest mesos en el marc de la recerca ‘Barris i Crisi‘. Un mapa general on es poden trobar georeferenciades pràctiques socialment innovadores que considerem rellevants tant pel seu rumb històric com per la seva importància en el moment actual. Les diferents pràctiques que hi podeu trobar, les hem associat a un seguit de categories indicades a la llegenda del mapa:

  1. Solidaritat ciutadana (Bancs de temps, moviments antidesnonaments)
  2. Territori, mediambient i energia (Horts urbans i energia alternativa
  3. Xarxes telemàtiques ciutadanes
  4. Economia i consum alternatiu (Finances socials i grups de consum)
  5. Espais autogestionats

Més que un resultat, considerem que aquest mapa és una eina que tant pot servir per a la pròpia recerca, com per tothom que en vulgui donar ús. Alhora, seguint les indicacions del formulari, qui vulgui enriquir-lo, pot incloure d’altres experiències que encara no han estat introduïdes.

Evidenment, les limitacions d’aquest tipus d’ordenació de la informació són diverses, i som conscients que no mostra tota l’activitat que podríem arribar a considerar socialment innovadora. Esperem que segons seguim avançant en la recerca i amb les contribucions i suggeriments que puguem rebre, aquesta eina sigui cada cop més completa i puguem anar perfeccionant possibles inexactituds en la informació o pràctiques que encara no hi són presents.

A més del treball de recerca i disseny realitzat per part del nostre equip, hem fet servir fonts que han estat vertebrals per a sumar el 600 casos que actualment tenim situats sobre el territori:

Aquest mapa és una iniciativa de l’equip de recerca de Barris i Crisi, coordinat per Rubén Martínez Moreno amb la col·laboració d’Álvaro Serrano Sol i desenvolupat per Gerald Kogler.

cartel fira cccp9_web

Per tercer any consecutiu, el 16 de Maig celebrem al Poblenou la Fira de Productores Ecològiques, és a dir, organitzem una Fira amb els productes que rebem a les Cooperatives i el que és millor, hi són presents les persones que els han fet o fet créixer. A banda de poder tafanejar i comprar els seus productes, podrem fer tastets, informar-nos a diverses paradetes convidades sobre el TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions), Som Energia, fer un aperitiu teatral…

Aquest acte l’organitzem des de la Coordinadora de Cooperatives del Poblenou (CCCP9) i dins les Festes de Maig del Poblenou una de les diades més festives i senyalades del nostre barri on totes les entitats surten al carrer i organitzen tota mena d’actes.

Apunta’t a participar!

Programa:

– 9 a 11h: Muntatge del mercat a Can Saladrigas + paradeta informativa de la coordinadora.
– 11 a 13h: paradeta de coordinadora + suport a la difusió/informació acompanyant les parades dels productors, repartir flyers…
– 13 a 14.30h: desmuntatge de mercat (Can Saladrigas) i muntatge del dinar (Ateneu Flor de Maig).

I a les 14h. ens veiem  amb les nostres millors receptes per compartir al dinar de Traje davant la Flor de Maig!!

 

 “extret del Setmanari La Directa

“Per la Generalitat, l’Espai Natural de Gallecs només és el que diu una Llei”

Entrevista a Pol Ansó, membre de la Plataforma per a la Defensa de Gallecs

La plataforma ha reaccionat al projecte de construcció d’un parc logístic en una finca fins ara propietat de l’Incasol.
Guye Sancho

16/04/2015

L’espai rural de Gallecs és un pulmó verd al mig del Vallès. Una mena de Hobbiton envoltat d’indústries i polígons. Pertany a l’Institut Català del Sòl i representa unes 400 hectàrees de conreu, un nucli de població i masies disseminades, conformant un conjunt de patrimoni natural i arquitectònic que, gràcies a l’activisme de persones com Pol Ansó –membre de la Plataforma per a la Defensa de Gallecs (PDG)– s’ha aconseguit preservar. Actualment Ansó viu a Barcelona però segueix pujant dos o tres cops a Gallecs per veure els seus pares i participar en les campanyes. Aquest diumenge, 19 d’abril, la PDG ha convocat una marxa en protesta contra el projecte de la Generalitat de vendre una finca de Gallecs a un promotor privat que vol construir-hi un parc logísitic de mercaderies.
D’on ve el nom de Gallecs? No sé sap. Hi ha diverses teories. N’hi ha una que és la que més gràcia fa a la gent i és que ve de “gallegos”. Potser ho va fundar gent que venia de Galícia, però no està clar.
El nucli habitat es remunta a molt antic? Sí, gairebé té 1100 anys, que és pràcticament quan es va fundar Mollet. De Gallecs hi ha algun document conservat de vuit o deu anys abans. Eren pobles diferents. La gent no ho sap però Gallecs forma part de Mollet des de fa només 150 anys i durant molts anys va ser més gran que Mollet. Durant una època, abans del 1900, Parets, Mollet i Gallecs van ser el mateix municipi i els plenaris es feien a sota d’un pi, el pi de Can Torres, que hi ha baixant cap a Mollet. Primer es va separar Parets i després van quedar units Mollet i Gallecs.
A Gallecs hi vas passar la teva infància… El meu avi ja va néixer a Gallecs i jo hi he viscut tota la vida, he anat al col·legi aquí. Quan només van quedar cinc alumnes el van tancar. Ara no hi ha res però abans hi havia botigues per comprar. Tampoc hi havia moltes més coses perquè gairebé tothom es dedicava a l’agricultura i algú a la ramaderia. No va consolidar-se com a poble perquè Gallecs sempre ha patit un buit legal que encara dura.
Com és aquest buit legal? Fins al 2005, quan s’aprova el Pla Director Urbanístic (PDU), no ha disposat d’una normativa general. L’àmbit del PDU, de 1471 hectàrees, comprèn part del terme de sis municipis: Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palausolità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i un enclavament del municipi de Montcada i Reixac d’origen feudal. Per cert, l’Ajuntament de Montcada ha concedit 30 llicències d’obra a la zona de Gallecs coneguda com l’Estany, totes elles il·legals, i pretén atorgar-ne 15 més. El PDU delimita la zona en urbanitzable i no urbanitzable, i emplaça a què es redactin plans especials. En aquest Pla Especial es recolliria allò que nosaltres demanem: quins cultius es poden fer, que no es circuli pels camins, que no es practiqui la falconeria, que no es practiqui la caça de fringíl·lids (espècies cantaires com les caderneres, el verdum o el pinsà, alhora aliades en les lluites contra plagues, ja que s’alimenten d’insectes), etcètera. El Pla Especial estava més o menys llest, però el paren i torna enrere contínuament. No volen aprovar-lo perquè haurien de generar una partida pressupostària que no tenen i fer una xarxa de clavegueram que no hi ha i una xarxa d’aigua potable quan ara està tot contaminat per purins. El 2009 vam aconseguir que s’inclogués en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), una gran victòria que demanàvem des del 1998. Inicialment l’Ajuntament de Mollet ens tractava d’il·luminats i ens insultava, però el 2004 s’hi van apuntar a demanar-lo. Quan es va aconseguir, l’Ajuntament va posar un anunci al diari de Mollet dient que gràcies a ells ja som PEIN i nosaltres hi vam respondre recordant que van trigar sis anys a reaccionar. De fet no van demanar la inclusió al PEIN fins que va marxar la Montserrat Tura, alcaldessa fins a 2003. Ella volia fer diners amb Gallecs i va presentar molts projectes com un cementiri comarcal, que vam respondre amb una campanya que va consistir a plantar tot de creus des de Gallecs fins a Mollet. També volia portar-hi el camp de Golf del Prat que va acabar a Terrassa, un hipòdrom, etcètera. Tot i l’èxit del PEIN, creiem que és petit perquè va deixar moltes fora moltes àrees que demanàvem protegir i per això reclamem que sigui inclòs en la Xarxa Natura 2000, perquè Gallecs és una zona única pel que fa a les aus que hi habiten: 60 de les 120 que s’hi han identificat estan protegides.

Els veïns estan contents de viure-hi? La part bona és que viuen molt tranquils; la dolenta, els talls de llum cada nit, que no hi arriba el bus urbà i que d’aigua potable no en tenim. Tot i això, la majoria de veïns estan contents i cap ho canviaria per anar-se’n a viure a Mollet. La gent gran viuria millor a Mollet i el gran problema de Gallecs és l’edat de la gent, molt avançada, la majoria al voltant dels 80 anys. Aquí tot sovint ha de pujar una ambulància perquè molts estan molt dèbils i les ambulàncies no troben les cases al no haver-hi números ni carrers. En tot cas hem de diferenciar els veïns dels que s’hi estan una setmana a l’agost i no s’impliquen en res. De forma estable hi viuen unes 100 persones. Per altra banda, molts pagesos actuen com una màfia que amenaça als que aposten per una agricultura ecològica. Hi ha pagesos que vénen d’Osona a sembrar una hectàrea i mitja per rebre subvencions europees i marxen.

“Ni l’Incasol ni els ajuntaments fan res per preservar Gallecs fins que reben molta pressió popular.” / Guye Sancho

De les 1471 hectàrees originals, ara en queden 700. Què ha passat? S’expropien terrenys a partir del 1971 i a partir de 1975 hi arriben molts ocupes, com el músic Jaume Arnella o la gent del Circ Cric. Llavors exploten les mobilitzacions. La propietat de Gallecs passa de l’Instituto Nacional de Urbanismo franquista a la Generalitat i es crea l’Incasol, que decideix no tornar les terres expropiades, i si bé no una ciutat sencera –per la pressió popular– sí que aposta per partir Gallecs i anar-ho venent a trossos. I ho va poder fer a causa de la desmobilització perquè molts activistes formen partits i marxen, com Anna Bosch que va ser la primera alcaldessa de Mollet després de Franco, mentre que molts dels ocupes històrics com el Pepe Beúnza marxen per raons familiars. De manera que entre els anys vuitanta i principis dels noranta li queda camp lliure a L’Incasol per vendre la meitat de Gallecs. Les vendes es van fer per mitjà de la coalició no escrita Incasol-ajuntaments, independentment del partit que mani, per mitjà de convenis, i durant un temps el que anaves trobant eren polígons nous, sempre justificats amb l’excusa de què creaven llocs de treball. Santa Perpètua s’ho ha venut tot així com Palausolità. Tot això amb governs socialistes, de Convergència o d’Iniciativa. Per això nosaltres no tenim partits. Si per ells fos, tot seria un continu urbà seguint un projecte de Ricardo Bofill segons el qual, perquè Barcelona fos puntera, seria necessari que tingués 12 milions d’habitants, a imatge de Nova York o Londres, de manera que el continu urbà hauria d’arribar fins a la Garriga.

Aquest diumenge, 19 d’abril, la PDG organitzeu una marxa per evitar una nova mossegada a l’espai natural… Es tracta de la finca de Can Banús, propietat de l’Incasol, situada a la part corresponent a Santa Perpètua, venuda a l’empresa TransWences per fer-hi una central logística de mercaderies. Ja està feta la paga i senyal i l’Incasol ens ha dit que no es tirarà enrere perquè hauria d’indemnitzar l’empresa en cas de fer-ho. A més, es considera un propietari més amb dret a fer negoci de les seves possessions. En total són cinc hectàrees i legalment els hi quadra perquè no entren dins del PEIN. Nosaltres hem presentat una proposta a la gerència del Consorci de Gallecs perquè no es tiri endavant i per primer cop no només ens han escoltat sinó que el Consell de Participació l’ha acceptada, gràcies a la nova gerent sobretot. El Damià Calvet, director de l’Incasol, es va enfadar molt i va dir que mentíem, però el debat és un altre. Per ells Gallecs només és el PEIN; però no per nosaltres. El que tenim clar és que ni l’Incasol ni els ajuntaments fan res per preservar Gallecs fins que no reben molta pressió popular. Però també ens preocupa el desdoblament de la carretera de Caldes, que el volen convertir en autovia envaint Gallecs on el més al·lucinant de tot és que volen fer un carril bus per a la companyia privada Sagalés, quan en molts casos només circularà un bus cada mitja hora. Ja existeix un document aprovat per tirar-ho endavant, que es va aprovar sense que nosaltres poguéssim dir res. A més, tenen previst el tren Sabadell-Granollers que talla el PEIN per la meitat –aprovat però ajornat fins a 2026 perquè no tenen recursos econòmics– i convertir la carretera Sabadell-Granollers en una autovia.

Estèvia Poblenou

La cooperativa La Ciutat Invisible ha posat en marxa una campanya de micromecenatge per contribuir a la publicació del llibre ‘Un barri fet a cops de cooperació’ sobre el cooperativisme obrer al Poblenou. Es tracta d’una coedició en col·laboració amb l’Arxiu Històric del Poblenou i en la que tots els veïns i cooperatives actuals del barri podem participar directament clicant aquí.

Llibre Cooperativisme obrer Poblenou Aquest llibre vol ser un petit homenatge a tots aquells personatges anònims que van contribuir a la formació d’entitats autogestionàries

Si creus que és important mantenir la memòria popular dels barris; si ets del Poblenou i en vols conèixer la història; si simplement t’agraden les fotografies històriques (en trobaràs moltes d’inèdites); si vols ajudar a prosseguir amb la tasca d’espigoladors de la història social obrera per tots els barris de Barcelona; si vols contribuir a la recuperació del cooperativisme i de les arrels de l’economia solidària… Ara pots…

View original post 62 more words

« Newer Posts - Older Posts »

Categories

HUMOR GRÀFIC I DRETS LABORALS

PRIMER CONCURS INTERNACIONAL D´HUMOR GRÀFIC EN DRETS LABORALS

El remolí

quadern de resistència local

arrcirehom

Agricultura i Ramaderia de Responsabilitat Compartida - Manresa

Banc Expropiat de Gràcia

Teixint xarxes de suport mutu. Expropiant bancs al capital

MESPILUS

Cooperativa de Consum del Poblenou

La Repera

Jornades de trobada i debat entre pagesia i consumidors en l'agroecologia

colesicabras

verdes como coles, bravas como cabras

Food Sovereignty Global

Cooperativa de Consum i Producció Ecològiques

Austrian Adaptation

Expat life in Austria & Part-time Travel

Stop Monsanto / Stop-monsanto.es

Alimentos transgénicos qué son y por qué presentan una amenaza. #stopmonsanto

XAC

Xarxa d´Agroecologia de Castelló

PALABRE-ANDO. Porque contar es otra forma de caminar. Textos de Gustavo Duch

Mucha gente pequeña, en muchos lugares pequeños, cultivarán pequeños huertos...que alimentarán al mundo.

30 panxes

Cooperativa de consum ecològic de La Sagrera

i un rave!

Cooperativa de Consum Agroecològic

La Garangola

grup de consum ecològic del barri de la Sagrada Família

qué hago con mi cesta de verduras

Cocinando con lo que llega en nuestra cesta semanal de verduras ecológicas.

Argelaga

Revista llibertària contra el desenvolupament.

les Horteres de la Ribera

Cooperativa de consum del barri de la Ribera (Casc Antic, Barcelona)

Ateneu La Flor de Maig

Espai veïnal per a la creació d'un barri més lliure i just

KanPasqual

Just another WordPress.com site

Estèvia Poblenou

Benvinguts al bloc d’Estèvia, associació de consum responsable al barri del Poblenou de Barcelona.

MESPILUS

Cooperativa de Consum del Poblenou

%d bloggers like this: