El gran vídeo dels horts permaculturals de Vallbona

[extret de http://unhortalbalco.blogspot.com.es ]

Ja està a l’abast d’un clic el vídeo dels horts socials comunitaris municipals de Vallbona:

 https://www.youtube.com/watch?v=SUZiOzBGFCY&feature=youtu.be 

En el vídeo s’intenta documentar argumentadament les múltiples avantatges d’aquest equipament polifacètic: Genera teixit social, dignitat humana i aliments ecològics, combat el canvi climàtic, germina resiliència i sobirania alimentària, aflora conscienciació mediambiental, fructifica salut física i mental…

Ara que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha signat el Pacte de Política Alimentària Urbana que s’ha celebrat a Milà ( i que ha reunit representants de cents ciutats de tot el món) seria el moment d’exigir-li coherència i que els set punts de que consta aquest pacte ( i que diuen el següent) no quedi en paper mullat:

1. Treballar per desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resistents, segurs i diversificats, per assegurar menjar sà i accessible a tots en un marc d’acció basat en els drets, amb el fi de reduir el malbaratament d’aliments i preservar la biodiversitat i, al mateix temps, mitigar i adaptar-se als efectes dels canvis climàtics.
2. Promoure la coordinació entre departaments i sectors en l’àmbit municipal i territorial, afavorint la inclusió de consideracions relatives a la política alimentària urbana dins de les polítiques, els programes i les iniciatives en el camp social, econòmic i ambiental, que tractin, entre d’altres coses, la distribució i l’abastiment alimentaris, la protecció social, la nutrició l’equitat, la producció alimentària, la instrucció, la seguretat alimentària i la reducció dels malbaratament.
3. Promoure la coherència entre les polítiques i els programes municipals relatius a la alimentació i les polítiques i els processos sub nacionals, nacionals, regionals i internacionals pertinents.
4. Involucrar a tots els sector del sistema alimentari (incloses les autoritats locals, els ens tècnics i acadèmics, la societat civil, els petits productors i el sector privat), per al desenvolupament, l’actuació i l’evaluació de polítiques, programes i iniciatives en el camp alimentari.
5. Revisar i modificar les polítiques, els plans i les normes existents en l’àmbit urbà per afavorir la creació de sistemes alimentaris justos, resistents i sostenibles.
6. A cada ciutat, utilitzar el Marc d’Acció com a punt de partida per organitzar el propi sistema alimentari urbà i compartir els avenços entre les ciutats participants, els governs nacionals i les organitzacions internacionals, en el seu cas.
7. Promoure la participació d’altres ciutats en el marc de la nostra acció a favor de les polítiques alimentàries.

Amb voluntat política, la capital del país hauria de predicar amb l’exemple d’integració i reducció de la insostenible petjada ecològica barcelonina damunt la resta de territori, bo i invertint en polítiques d’inclusió dels més febles. Si Vallbona d’Anoia pot, la ciutat comtal no?