Enviat per: verdurita | 16/04/2015

Plataforma en Defensa de Gallecs al Setmanari La Directa

 “extret del Setmanari La Directa

“Per la Generalitat, l’Espai Natural de Gallecs només és el que diu una Llei”

Entrevista a Pol Ansó, membre de la Plataforma per a la Defensa de Gallecs

La plataforma ha reaccionat al projecte de construcció d’un parc logístic en una finca fins ara propietat de l’Incasol.
Guye Sancho

16/04/2015

L’espai rural de Gallecs és un pulmó verd al mig del Vallès. Una mena de Hobbiton envoltat d’indústries i polígons. Pertany a l’Institut Català del Sòl i representa unes 400 hectàrees de conreu, un nucli de població i masies disseminades, conformant un conjunt de patrimoni natural i arquitectònic que, gràcies a l’activisme de persones com Pol Ansó –membre de la Plataforma per a la Defensa de Gallecs (PDG)– s’ha aconseguit preservar. Actualment Ansó viu a Barcelona però segueix pujant dos o tres cops a Gallecs per veure els seus pares i participar en les campanyes. Aquest diumenge, 19 d’abril, la PDG ha convocat una marxa en protesta contra el projecte de la Generalitat de vendre una finca de Gallecs a un promotor privat que vol construir-hi un parc logísitic de mercaderies.
D’on ve el nom de Gallecs? No sé sap. Hi ha diverses teories. N’hi ha una que és la que més gràcia fa a la gent i és que ve de “gallegos”. Potser ho va fundar gent que venia de Galícia, però no està clar.
El nucli habitat es remunta a molt antic? Sí, gairebé té 1100 anys, que és pràcticament quan es va fundar Mollet. De Gallecs hi ha algun document conservat de vuit o deu anys abans. Eren pobles diferents. La gent no ho sap però Gallecs forma part de Mollet des de fa només 150 anys i durant molts anys va ser més gran que Mollet. Durant una època, abans del 1900, Parets, Mollet i Gallecs van ser el mateix municipi i els plenaris es feien a sota d’un pi, el pi de Can Torres, que hi ha baixant cap a Mollet. Primer es va separar Parets i després van quedar units Mollet i Gallecs.
A Gallecs hi vas passar la teva infància… El meu avi ja va néixer a Gallecs i jo hi he viscut tota la vida, he anat al col·legi aquí. Quan només van quedar cinc alumnes el van tancar. Ara no hi ha res però abans hi havia botigues per comprar. Tampoc hi havia moltes més coses perquè gairebé tothom es dedicava a l’agricultura i algú a la ramaderia. No va consolidar-se com a poble perquè Gallecs sempre ha patit un buit legal que encara dura.
Com és aquest buit legal? Fins al 2005, quan s’aprova el Pla Director Urbanístic (PDU), no ha disposat d’una normativa general. L’àmbit del PDU, de 1471 hectàrees, comprèn part del terme de sis municipis: Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palausolità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i un enclavament del municipi de Montcada i Reixac d’origen feudal. Per cert, l’Ajuntament de Montcada ha concedit 30 llicències d’obra a la zona de Gallecs coneguda com l’Estany, totes elles il·legals, i pretén atorgar-ne 15 més. El PDU delimita la zona en urbanitzable i no urbanitzable, i emplaça a què es redactin plans especials. En aquest Pla Especial es recolliria allò que nosaltres demanem: quins cultius es poden fer, que no es circuli pels camins, que no es practiqui la falconeria, que no es practiqui la caça de fringíl·lids (espècies cantaires com les caderneres, el verdum o el pinsà, alhora aliades en les lluites contra plagues, ja que s’alimenten d’insectes), etcètera. El Pla Especial estava més o menys llest, però el paren i torna enrere contínuament. No volen aprovar-lo perquè haurien de generar una partida pressupostària que no tenen i fer una xarxa de clavegueram que no hi ha i una xarxa d’aigua potable quan ara està tot contaminat per purins. El 2009 vam aconseguir que s’inclogués en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), una gran victòria que demanàvem des del 1998. Inicialment l’Ajuntament de Mollet ens tractava d’il·luminats i ens insultava, però el 2004 s’hi van apuntar a demanar-lo. Quan es va aconseguir, l’Ajuntament va posar un anunci al diari de Mollet dient que gràcies a ells ja som PEIN i nosaltres hi vam respondre recordant que van trigar sis anys a reaccionar. De fet no van demanar la inclusió al PEIN fins que va marxar la Montserrat Tura, alcaldessa fins a 2003. Ella volia fer diners amb Gallecs i va presentar molts projectes com un cementiri comarcal, que vam respondre amb una campanya que va consistir a plantar tot de creus des de Gallecs fins a Mollet. També volia portar-hi el camp de Golf del Prat que va acabar a Terrassa, un hipòdrom, etcètera. Tot i l’èxit del PEIN, creiem que és petit perquè va deixar moltes fora moltes àrees que demanàvem protegir i per això reclamem que sigui inclòs en la Xarxa Natura 2000, perquè Gallecs és una zona única pel que fa a les aus que hi habiten: 60 de les 120 que s’hi han identificat estan protegides.

Els veïns estan contents de viure-hi? La part bona és que viuen molt tranquils; la dolenta, els talls de llum cada nit, que no hi arriba el bus urbà i que d’aigua potable no en tenim. Tot i això, la majoria de veïns estan contents i cap ho canviaria per anar-se’n a viure a Mollet. La gent gran viuria millor a Mollet i el gran problema de Gallecs és l’edat de la gent, molt avançada, la majoria al voltant dels 80 anys. Aquí tot sovint ha de pujar una ambulància perquè molts estan molt dèbils i les ambulàncies no troben les cases al no haver-hi números ni carrers. En tot cas hem de diferenciar els veïns dels que s’hi estan una setmana a l’agost i no s’impliquen en res. De forma estable hi viuen unes 100 persones. Per altra banda, molts pagesos actuen com una màfia que amenaça als que aposten per una agricultura ecològica. Hi ha pagesos que vénen d’Osona a sembrar una hectàrea i mitja per rebre subvencions europees i marxen.

“Ni l’Incasol ni els ajuntaments fan res per preservar Gallecs fins que reben molta pressió popular.” / Guye Sancho

De les 1471 hectàrees originals, ara en queden 700. Què ha passat? S’expropien terrenys a partir del 1971 i a partir de 1975 hi arriben molts ocupes, com el músic Jaume Arnella o la gent del Circ Cric. Llavors exploten les mobilitzacions. La propietat de Gallecs passa de l’Instituto Nacional de Urbanismo franquista a la Generalitat i es crea l’Incasol, que decideix no tornar les terres expropiades, i si bé no una ciutat sencera –per la pressió popular– sí que aposta per partir Gallecs i anar-ho venent a trossos. I ho va poder fer a causa de la desmobilització perquè molts activistes formen partits i marxen, com Anna Bosch que va ser la primera alcaldessa de Mollet després de Franco, mentre que molts dels ocupes històrics com el Pepe Beúnza marxen per raons familiars. De manera que entre els anys vuitanta i principis dels noranta li queda camp lliure a L’Incasol per vendre la meitat de Gallecs. Les vendes es van fer per mitjà de la coalició no escrita Incasol-ajuntaments, independentment del partit que mani, per mitjà de convenis, i durant un temps el que anaves trobant eren polígons nous, sempre justificats amb l’excusa de què creaven llocs de treball. Santa Perpètua s’ho ha venut tot així com Palausolità. Tot això amb governs socialistes, de Convergència o d’Iniciativa. Per això nosaltres no tenim partits. Si per ells fos, tot seria un continu urbà seguint un projecte de Ricardo Bofill segons el qual, perquè Barcelona fos puntera, seria necessari que tingués 12 milions d’habitants, a imatge de Nova York o Londres, de manera que el continu urbà hauria d’arribar fins a la Garriga.

Aquest diumenge, 19 d’abril, la PDG organitzeu una marxa per evitar una nova mossegada a l’espai natural… Es tracta de la finca de Can Banús, propietat de l’Incasol, situada a la part corresponent a Santa Perpètua, venuda a l’empresa TransWences per fer-hi una central logística de mercaderies. Ja està feta la paga i senyal i l’Incasol ens ha dit que no es tirarà enrere perquè hauria d’indemnitzar l’empresa en cas de fer-ho. A més, es considera un propietari més amb dret a fer negoci de les seves possessions. En total són cinc hectàrees i legalment els hi quadra perquè no entren dins del PEIN. Nosaltres hem presentat una proposta a la gerència del Consorci de Gallecs perquè no es tiri endavant i per primer cop no només ens han escoltat sinó que el Consell de Participació l’ha acceptada, gràcies a la nova gerent sobretot. El Damià Calvet, director de l’Incasol, es va enfadar molt i va dir que mentíem, però el debat és un altre. Per ells Gallecs només és el PEIN; però no per nosaltres. El que tenim clar és que ni l’Incasol ni els ajuntaments fan res per preservar Gallecs fins que no reben molta pressió popular. Però també ens preocupa el desdoblament de la carretera de Caldes, que el volen convertir en autovia envaint Gallecs on el més al·lucinant de tot és que volen fer un carril bus per a la companyia privada Sagalés, quan en molts casos només circularà un bus cada mitja hora. Ja existeix un document aprovat per tirar-ho endavant, que es va aprovar sense que nosaltres poguéssim dir res. A més, tenen previst el tren Sabadell-Granollers que talla el PEIN per la meitat –aprovat però ajornat fins a 2026 perquè no tenen recursos econòmics– i convertir la carretera Sabadell-Granollers en una autovia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

HUMOR GRÀFIC I DRETS LABORALS

PRIMER CONCURS INTERNACIONAL D´HUMOR GRÀFIC EN DRETS LABORALS

El remolí

quadern de resistència local

arrcirehom

Agricultura i Ramaderia de Responsabilitat Compartida - Manresa

Banc Expropiat de Gràcia

Teixint xarxes de suport mutu. Expropiant bancs al capital

MESPILUS

Cooperativa de Consum del Poblenou

La Repera

Jornades de trobada i debat entre pagesia i consumidors en l'agroecologia

colesicabras

verdes como coles, bravas como cabras

Food Sovereignty Global

Cooperativa de Consum i Producció Ecològiques

Austrian Adaptation

Expat life in Austria & Part-time Travel

Stop Monsanto / Stop-monsanto.es

Alimentos transgénicos qué son y por qué presentan una amenaza. #stopmonsanto

XAC

Xarxa d´Agroecologia de Castelló

PALABRE-ANDO. Porque contar es otra forma de caminar. Textos de Gustavo Duch

Mucha gente pequeña, en muchos lugares pequeños, cultivarán pequeños huertos...que alimentarán al mundo.

30 panxes

Cooperativa de consum ecològic de La Sagrera

i un rave!

Cooperativa de Consum Agroecològic

La Garangola

grup de consum ecològic del barri de la Sagrada Família

qué hago con mi cesta de verduras

Cocinando con lo que llega en nuestra cesta semanal de verduras ecológicas.

Argelaga

Revista llibertària contra el desenvolupament.

les Horteres de la Ribera

Cooperativa de consum del barri de la Ribera (Casc Antic, Barcelona)

Ateneu La Flor de Maig

Espai veïnal per a la creació d'un barri més lliure i just

KanPasqual

Just another WordPress.com site

Estèvia Poblenou

Benvinguts al bloc d’Estèvia, associació de consum responsable al barri del Poblenou de Barcelona.

MESPILUS

Cooperativa de Consum del Poblenou

%d bloggers like this: